ປະສາດຊາຍ
~castells de sorra~

Au, marxem?

Des de fa uns anys el poble brasiler està molt polaritzat: o ets del PT o estàs a favor de la destitució de la (ara ex-)president Dilma, sense cap altra possibilitat de posicionament segons l’opinió pública. De les dues bandes, o ets amb «nosaltres» o amb «ells».

No ho vaig seguir de prop perquè aleshores era al Japó, però de sobte vaig notar com a les xarxes socials la gent va perdre el civisme i va començar a intercanviar insults amb els que no pensen pas com ells. Em fa que el tema de la destitució es va convertir en un partit de futbol. I tant, per a molts aquí el futbol és una cosa molt sèria - o si més no, suficientment perquè la gent es baralli per això.

El que molts no volen admetre és el rotle que hi van jugar els mitjans, manipulant una classe mitjana que es creu oligarquia, estudiada i informada: creuen que estan fent una revolució quan no són més que marionetes de l’èlit en una mena de cop d’estat legal. Estem en mig d’una guerra de poder.

Jo no vaig votar PT i tampoc no voto ni PMDB ni PSDB, però s’ha de tenir molt clar que el problema no és (o almenys no seria només) el PT, sinó els polítics corruptes siguin d’on siguin. I aquí, sense entrar a la questió de si les maniobres de la Dilma estan malament o no, el que sí que és molt greu és que la majoria dels diputats i dels senadors que la van jutjar estan comprovadament involucrats en escàndals molt pitjors, però a les Repúbliques Bananeres les lleis no valen igual per a tots.

Ara resulta que el vice - i ara oficialment president - Temer no pot ser investigat per crims comesos fora del seu mandat fins aquest no s’acabi, tot i haver estat mencionat diverses vegades als darrers escàndals de corrupció al país.

I què ens espera ara després de la destitució? Diuen que estem en crisis i si per una banda s’anuncien polítiques d’austeritat i un clar retrocès en les lleis laboral (per cert, anteriorment ja anunciat per la Dilma, malgrat el rebuig de la populació i de la mateixa oposició que ara el proposa), per l’altra s’anuncien augments salarials al judiciari i un futur augment a l’executiu. Oi que l’austeritat tampoc no val per a tots?

Ja fa temps que vaig perdre l’esperança en el país. Com si ja no tingués prou raons per voler marxar, les coses com ara, ja en tinc una més, i de ben grossa…