ປະສາດຊາຍ
~castells de sorra~

Diada 2016

Doncs res, el missatge del poble català és clar, els que semblen no entendre’l són els politiquers. Una miqueta més de responsabilitat i voluntat política, i no els falleu, sisplau!

Interlingua

Io ha discoperite interlingua in 2006, quando io ha comenciate a leger super le linguas artificial, ma usque a hodie, io non lo habeva apprendite pro multe causas que non vale le pena discuter hic. Malgrado que io es esperantista desde qualque annos, io jammais ha credite al linguas auxiliar como le solution al problemas de communication inter le homines.

Recentemente, io ha decidite de apprender interslave proque io voleva communicar me con le slavos e anque comprender lor linguas, ma sin deber selectionar solmente un lingua. Pro isto, io ha comenciate a interessar me al linguas zonal.

Interlingua hodie interessa me non como un lingua auxiliar, ma como lingua panromanic, mesmo si illo non ha essite create pro iste objectivo. Proque le parlatores de linguas romanic pote comprender lo sin studios previe e illo es ben projectate, il pare a me que interlingua pote esser un bon instrumento pro le communication a senso unic con le parlatores de linguas romanic.

Rinitis

De tota la vida, la rinitis va ser per mi la raó de moltes nits mal dormides. A l’ESO, la meva vida va canviar completament quan vaig descobrir els descongestius. Si per una banda llegir-ne el prospecte fotia una por que Déu n’hi do, una goteta a cada nariu era la clau per dormir tranquil. L’única treva que tenia era quan anava de vacances cals tiets o ca la iaia al pobre de ma mare, suposo perquè allà l’aire és més pur. És el que té viure a una megalòpoli!

Ja a la uni, me’n vaig anar a viure a un poble i em vaig poder alliberar de l’addicció dels maleïts descongestius. Per aquelles èpoques, vaig tenir moltes sinusitis (i també alguna otitis) i vaig descobrir que tenia una desviació de l’envàs brutal. Segons em van dir els metges, això podria ser la causa dels episodis recorrents de nas tapat de la meva infantesa, a més de fer que tingui sinusitis amb més freqüència, així que més valia operar-me. El postoperatori, però, no em va animar gens, i com que ja no se’m tapava el nas tan sovint, vaig decidir de no fer-ho.

Llavors, vaig acabar la carrera i tornar a viure amb els pares. Si al començament se’m tapava el nas gairebé cada dia, al cap d’uns mesos sembla que el meu cos s’hi va adaptar i ja no sentia la necessitat de tornar a fer servir els descongestius. N’estava lliure per sempre? És clar que no!

Ara fa 5 mesos des que vaig tornar del Japó i sembla que no hi ha manera que el meu cos torni a adaptar-s’hi. I és que cada cop que tinc el nas tapat, se li acompanya una sinusitis per mocar-me massa. La d’ahir va ser tan violenta que em vaig passar tot el dia ajegut sense ganes de fer res.

No sé pas si és cosa de l’edat, però si seguim així, no em quedarà més remei que tornar als descongestius. O potser operar-me, si és que trobo una miqueta de coratge.

Aul sem jamai prèsts

Aièr, a siuc anat ‘bo la mamma en cò de ma cosina a veire sa pechita, naissua la setmana passaa. Ma cosina ilh l-a masque 18 ans e, en efèct, la sua ilh l-es estaa una portaa indesiraa. Le paire aul n’a pas volgut saupeire ren e ma cosina ilh l-a pas volgut demandar le reconeissement de paternitat.

Mesme se qualque còp a penso qu’ilh l-èra encar tròp jova per augueire un eifant, aul sem jamai prèsts per qualsie chausa de novèla. Beh, a sabo que quel-eichí aul es franc mai complicat qu’un baron de chausas que las capiton dins nòstra vita, mas aul aurem tejorn paur a ce que coneissem pas e alora la venta que nos adaptem…

A laisso mon sostenh a totas las bravas maires soletas qu’ilh luton chasque jorn per ganhar le respècte de la gent.

No wait, I'm not ready

Au, marxem?

Des de fa uns anys el poble brasiler està molt polaritzat: o ets del PT o estàs a favor de la destitució de la (ara ex-)president Dilma, sense cap altra possibilitat de posicionament segons l’opinió pública. De les dues bandes, o ets amb «nosaltres» o amb «ells».

No ho vaig seguir de prop perquè aleshores era al Japó, però de sobte vaig notar com a les xarxes socials la gent va perdre el civisme i va començar a intercanviar insults amb els que no pensen pas com ells. Em fa que el tema de la destitució es va convertir en un partit de futbol. I tant, per a molts aquí el futbol és una cosa molt sèria - o si més no, suficientment perquè la gent es baralli per això.

El que molts no volen admetre és el rotle que hi van jugar els mitjans, manipulant una classe mitjana que es creu oligarquia, estudiada i informada: creuen que estan fent una revolució quan no són més que marionetes de l’èlit en una mena de cop d’estat legal. Estem en mig d’una guerra de poder.

Jo no vaig votar PT i tampoc no voto ni PMDB ni PSDB, però s’ha de tenir molt clar que el problema no és (o almenys no seria només) el PT, sinó els polítics corruptes siguin d’on siguin. I aquí, sense entrar a la questió de si les maniobres de la Dilma estan malament o no, el que sí que és molt greu és que la majoria dels diputats i dels senadors que la van jutjar estan comprovadament involucrats en escàndals molt pitjors, però a les Repúbliques Bananeres les lleis no valen igual per a tots.

Ara resulta que el vice - i ara oficialment president - Temer no pot ser investigat per crims comesos fora del seu mandat fins aquest no s’acabi, tot i haver estat mencionat diverses vegades als darrers escàndals de corrupció al país.

I què ens espera ara després de la destitució? Diuen que estem en crisis i si per una banda s’anuncien polítiques d’austeritat i un clar retrocès en les lleis laboral (per cert, anteriorment ja anunciat per la Dilma, malgrat el rebuig de la populació i de la mateixa oposició que ara el proposa), per l’altra s’anuncien augments salarials al judiciari i un futur augment a l’executiu. Oi que l’austeritat tampoc no val per a tots?

Ja fa temps que vaig perdre l’esperança en el país. Com si ja no tingués prou raons per voler marxar, les coses com ara, ja en tinc una més, i de ben grossa…