ປະສາດຊາຍ
~castells de sorra~

El millonario caragol

Caragolets

Yera una vegada un matrimonio ya una mica gran que encara no teniba fills. Un día, la dona va quedar embarazada, pero el que en va naixer no yera pas un mocet, sino un caragolet. Els dos s’hu van penre coma una bendición de Deu y el van criar dan molto amor.

Van pasar els ans y el matrimonio se va fer molt viello, pero el suyo fillo encara no yera soque un caragolet. Coma cada an, les caleba anar a pagar tributos enta’l millonario d’el llugar, y ta aixó els suyos pais cargaban el caball. Alavegada, el caragolet les va ragonar per primera vegada:

- Dixatz-me fer-hue a yo!

Y se’n va anar ell solo. Aixinas pues, totz van parar cuenta de la suya habilidat de controlar els caballs només ragonar-les a la urella. Gran sorpresa va llevar el millonario a’l vere que el caball veniba solo sinse digú montand en ell.

Pensand que yera cosa de la voluntat de Deu, va querir casar el caragol dan una de las suyas fillas. Y ella, molt relichiosa, hu va aceptar sinse oponer-se-ie. Se van casar y se van avinre molt ben.

Bell día, acudiban ta las fiestas d’estiu d’el llugar, y a’l tornar de visitar el templlo, a’l caragol le va atacar un corvazo y se le va trencar la coscarana. El caragol alavegada se va convertir en home, se va tornar l’heredero d’el millonario y la chent va pasar a dir-le «millonario caragol».

(24/08/2016: Gracias a Juan Pablo y a Manuel Castán per las correccións.)

***

Ista ye la mía contribución (en aragonés benasqués u patués) ta la propuesta estiuenca substituta de relato conchunto de Carme. Se trata de un cuento de tradición oral chaponés que se diu «El millonario caragol» (たにし長者). Trobaretz ací una altra versión una mica diferent: